El Barça que es pot entreveure

Entre el Barça blanc o negre que alguns veuen hi ha un  àmpli espectre de grisos

Ha passat una setmana des que el Bayern de Munic va obligar la culerada a fer un aterratge d’emergència. Forçós descens, i dolorós, per aquells que portàvem cinc anys instal·lats en un somni fet realitat. No corren bons temps pel romanticisme a Can Barça. Ens han expulsat del paradís on creiem ser instal·lats a perpetuïtat i ara no només hem hagut de tornar a la crua realitat sinó que alguns es pensen o ens volen fer creure que hem anat a parar directament a les brases de l’infern.

No és qüestió d'èpica sinó de futbol. Creure!

Tots units fem força

La culerada ens hem aixecat amb el cor compungit. Temerosos de creure. No està fet l'ADN blaugrana per parafernàlies com les d'ahir al Bernabéu, encara que dels blancs i la seva afició ahir se'n pot aprendre molt. Per començar, que es pot; que qualsevol càlcul previ com "hem de marcar ràpid" o "hem d'arribar al descans amb dos gols" és fum. Simplement cal creure que és possible. Però el Barça no és el Madrid, és clar que l'afició jugarà un paper importantíssim aquesta nit, però no serà amb èpica que ho aconseguirem sinó tal i com va dir Tito, amb FUTBOL.