Qué bueno que viniste Leo!

Messi no lluita per superar a ningú sinó per superar-se  a sí mateix

No he vist mai jugar a Ladislao Kubala. Pocs vídeos queden sobre l’home que segons diuen va impulsar la construcció d’un nou estadi pel FCBarcelona. No l’he vist mai i per tant no tinc criteri ni arguments per comparar-lo amb Leo Messi, l’estrella més rutilant del futbol actual (i dels últims anys).

L’únic que em sento legitimat per dir és que jo no havia vist mai res que s’apropés als recursos futbolístics de “la Pulga”. He vist Ronaldo, Romàrio, Rivaldo, Zidane, Ronaldinho, Cristiano Ronaldo i un llarg etcètera de jugadors que han fet història en aquest il·lustre esport però cap, des del meu punt de vista, és comparable a Messi. No pretenc aquí encasellar-lo dins de cap classificació fictícia (els 5 “grans”) ni convèncer a ningú de que és el millor de la història, simplement fer una breu reflexió sobre la trajectòria, les habilitats i la projecció de l’actual crack del FCBarcelona.

Amb 24 anys recent complerts acaba d'igualar al gran mite culé Ladislao Kubala, però les xifres són encara més espectaculars si hi englobem les assistències de gol que ha donat i els títols que ha guanyat a tant curta edat. Les dades fredes, però, no donen una imatge certera del que és aquest home. Se l’ha de veure, s’ha de copsar el seu futbol, la velocitat vertiginosa amb la qual impregna cada acció, la inversemblant conducció amb la seva esquerre, les definicions davant porteria talment com si tingués un bisturí enlloc d'un peu i per damunt de tot la seva manera d’entendre el futbol. Perquè Messi és Messi perquè comprèn el futbol d’una forma diferent, els que el veiem des de fora percebem en ell la sensació que el futbol és simplement un joc per a ell. El que el fa gran precisament és com és capaç de desenvolupar aquest joc a un ritme i un nivell superior als altres. On la resta de futbolistes (o gran majoria) sols albiren cames, ombra i tensió ell aporta llum, escampa la boira i senyala els camins del gol i el bon futbol amb una clarividència i naturalitat quasi divines i un ritme vertiginós. La seva regularitat aplastant, a més, el distancia d’altres mites del futbol més irregulars i és que com va dir el prestigiós periodista del diari Marca Santi Segurola: “Maradona era Maradona de tan en tan, Messi és Maradona tots els dies”.

Sempre he pensat que precisament aquesta excelsa visió del joc i rapidesa en la seva execució, són el seu gran problema amb la selecció argentina. Allí Messi no és menys Messi, sobretot en els últims temps. Amb Argentina, com amb el Barça, Messi es fa un fart de distribuir joc, crear perill, donar assistències, crear passadissos i obrir defenses rivals. Probablement, però, allà els companys encara no són capaços de jugar al ritme que marca el seu  capità (ho és des de fa un mes). No són capaços d’intuir el joc amb la facilitat i rapidesa amb què ho fa Messi i això desemboca en una davallada en l’eficiència de les seves accions. Aquí al Barça té la sort que els seus companys comparteixen en gran mesura una visió privilegiada del joc i el tècnic treballa i insisteix precisament en una forma de jugar que pugui donar resposta al nivell superior de joc que Messi executa; al primer toc, a través de parets, amb verticalitat, precisió, ajudes i presa correcta de decisions. Amb tot, és qüestió de temps (i la mica de sort que sempre fa falta al futbol) que Messi aconsegueixi a l’altra banda de l’oceà els èxits que aquí adornen el seu currículum.

Leo no ha parat de créixer futbolística i mentalment des del seu debut amb el primer equip en la temporada 2004/2005. Als seus 24 anys, fa vertigen imaginar quin serà el seu progrés i fins a quin punt serà capaç d’engrandir la seva llegenda. L’excapità de la selecció argentina i també company de Messi al Barça, Mascherano, té molta raó  quan diu que a Messi no se l’ha de comparar ni recomptar cada dia les seves espectaculars estadístiques. Perquè Messi és un cometa futbolístic que probablement tardarà molts anys a tornar a orbitar el nostre planeta futbolístic. A Messi se l’ha de veure i gaudir sent conscients que estem presenciant com aquest petit homenet està escrivint setmana sí setmana també algunes de les pàgines més brillants de la història del Barça i del futbol. És estúpid discutir i comparar-lo ara amb els grans mites del futbol, doncs segurament quan es retiri les discussions cauran pel seu propi pes davant la consolidació de Messi com a llegenda més gran d’aquest esport centenari.

Qué bueno que viniste Leo!