divendres, 4 de febrer de 2011

El clàssic del mil·lenni

De nou s'apropa el partit del segle... o del mil·leni?


El previsible ha esdevingut. Des de que es van conèixer els aparellaments de Barça i Madrid a banda i banda del quadre de la copa, molts van predir una gran final entre els dos clubs més en forma del continent. Doncs bé, el que molts van predir, uns altres simplement desitjaven, i alguns fins i tot temien, s’ha donat; Barça i Madrid es veuran les cares a la finalíssima del 20 d’Abril, just tres dies després del Madrid-Barça de la segona volta de la lliga.

Des de que tinc consciència i segueixo el futbol, sempre he sentit la mateixa cantarella quan arribaven els Barça – Madrid (o Madrid – Barça): “arriba el partit del segle”. És curiós perquè fora de context, aquesta frase sembla una exageració, una hipèrbola d’aquestes tan usuals al món del futbol. Però a mesura que s’apropa un d’aquests partits aquests raonaments es van esvaint fins que, hores abans de que es disputi el matx en qüestió, tenim la sensació que, efectivament, som davant del partit del segle.

Si ens atenem a aquesta descripció dels Barça – Madrid, potser alguns estareu d’acord amb mi que aquest clàssic que ens espera a la final de Cop del Rei del 20 d’Abril podria ser considerat el clàssic del “mil·lenni”. Raons per ser considerat com a tal no en falten. Estem davant el millor Barça de la història, que aplasta tots els rècords partit a partit, deixa enrere fites dels dos últims anys que molts pensàvem que tardarien lustres a superar-se i ha polit i perfeccionat una forma de joc que semblava haver arribat al seu zenit.
El Madrid, per la seva banda, tampoc es queda curt, si bé es mou en registres un esglaó per sota del Barça, de la mà de Mourinho s’ha confeccionat un equip sòlid i contundent, amb el segell indiscutible del tècnic portugès i amb un estilet com Cristiano Ronaldo que culmina sobre el camp tot el potencial d’un equip que també està anant, números en mà, més enllà dels seus límits històrics i aquest any aspira a tot.

En el que va de mil·lenni, el més proper a això que hem pogut viure ha estat la semifinal entre el Madrid i el Barça del 2002, d’infaust record per als culés. No obstant, aquest cop estem parlant d’una final entre dos equips que no només arrastren una de les rivalitats més velles i intenses del panorama mundial sinó que es troben ambdós a la cúspide del futbol mundial.


La seu de la final sembla que al final serà Mestalla, escenari de la consecució del primer dels títols del sextet ara fa dos anys. El del València és un estadi vell, que no arriba a les 60.000 localitats, però a més de ser un estadi neutral, està molt ben comunicat amb Barcelona i Madrid.


Resulta difícil pensar en un context més perfecte per a la consagració d’un equip en la història del futbol. Ara ens toca gaudir del partit del mil·lenni i esperar tenir la sort d’alçar-nos amb la vint-i-sisena Copa del Rei i prosseguir el nostre propi viatge a Ítaca, en què l’important no és el destí sinó el camí.

7 comentaris:

  1. Felicitats per animar-te a començar de nou un blog, i a més de fer-ho en català. Espere que aquesta vegada no et cansis i ho deixes a mitges! XD

    Crec que has descrit perfectament el que sentim els aficionats merengues i blaugranes el que es pot arribar a sentir quan s'apropa un clàssic. És cert que pot semblar una exageració en els dies previs, fins i tot setmanes, tota l'expectació que crea un partit d'aquestes dimensions. No obstant, en les hores prèvies un mateix comença a sentir com li pugen els nervis i com la tensió està a flor de pell. Hom es contagia de l'ambient i l'expectació creada fins compendre com d'important pot arribar a ser aquest partit.

    En Lliga no només son tres punts. Son tres punts més que deixa de guanyar el rival. A més conta moltíssim la forma d'aconseguir la victòria. I a més és un resultat que es recorda durant setmanes, inclús mesos, o fins i tot anys o dècades si es tracta d'un resultat insòlit com el 2-6 que vam tindre fa dues temporades al Bernabéu.

    Parlant de la final de Copa, no sé si la data (20 d'Abril) és definitiva. Espere que no. Les finals s'han de jugar en dissabte. Jugar dimecres és llevar-li importància a la competició, i presumiblement la intenció de la RFEF era donar-li importància a la Copa. És primordial doncs, tal i com jo ho entenc, modificar una jornada de Lliga i passar-la a aquest dimecres i jugar la final en dissabte. Qué menys, amb un Madrid - Barça!!!

    El que sí sembla segur es que serà Mestalla l'escenari de la final. Molt comprensible. No seria just jugar-la en el Camp Nou o en el Bernabéu. No potser que un dels dos equips es senti com a casa.

    Esperem que quan arribe el moment el nostre estiga en el mateix estat de forma que ara: físicament quasi perfectes, futbolísticament crescuts i en bona ratxa golejadora. Sense dubte som favorits però això s'ha de confirmar el dia del partit.

    I mentre que arribe aquell dia, a seguir pensant partit a partit per a poder augmentar distància amb el Madrid en Lliga.

    Salut!!!

    ResponElimina
  2. Hola!, yo te animo a que continues con esta aventura, es un gran hobbie.

    Encantada de enlzarte en mi blog ;)

    Saludos.

    ResponElimina
  3. Calgar:

    Miraré de no cansar-me, aviam quan duru. Si aconsegueixo agafar el ritme de fer un article o així setmanalment em donaré per satisfet ;)

    Gabriela:

    El placer es mío, ya añadí tu blog (muy bueno por cierto) a mi lista tambien. Gracias

    ResponElimina
  4. Yo no tengo ni idea de catalán, así, me pasaré pero poco te podré comentar. SAludos!

    ResponElimina
  5. Bruno_1:

    Si te interesa, no solo para ver éste blog sino para navegar en general, google tiene un navegador, el Google Chrome, muy fácil y rápido de instalar, que ofrece muy buenas prestaciones. Es rápido y dinámico y ofrece la posibilidad de establecer un idioma base, y traducir automáticamente (con un solo click) todas las páginas que no estén en ése idioma al idioma en questión.
    A mí me va de perlas, traduce páginas enteras del inglés al castellano/catalán o del castellano al catalan con una exactitud y calidad casi perfectas en unas pocas décimas de segundo.

    ResponElimina
  6. Ja pots comptar un lector més del teu blog. Hi aniré fent una ullada a veure com es desenvolupa el nou projecte. Espero que vagi molt bé i que no te'n cansis, com comenta algú que sembla que et coneix prou bé, i és que som tants els que començem coses i després les deixem a mitjes... :-P

    Salut

    ResponElimina
  7. Albert:

    Merci pel suport! Sí, intentaré agafar el ritme i no abandonar-ho, a vere què passa.

    ResponElimina