2. La crisi entra de ple al futbol europeu
3. Els clubs espanyols també tenen greus problemes
4. Creixement de les despeses fora de control 5. Futur incert
 |
| Futur incert pel futbol europeu |
1. Introducció
La crisi econòmica global que va esclatar al 2008 ha entrat de ple en el panorama futbolístic. Els grans clubs europeus (i els no tan grans) porten molts anys gastant i endeutant-se per damunt dels seus ingressos i capacitat. Els bancs i la societat en general ho permetien. Però ara la situació ha canviat i els clubs ja no troben l’emparament i la protecció que abans trobaven a les grans entitats financeres i l’administració. A més, degut al context de crisi, cada cop s’estableixen més directrius de control i amenaces sobre els clubs endeutats. Així és com varis equips de primera i segona divisió de la lliga espanyola s’han vist abocats a adherir-se a la Llei Concursal i presentar concurs d’acreedors.
El resultat de tot plegat és que la majoria de clubs europeus estan
experimentant un retrocés econòmic important. Ja no és fàcil trobar
patrocinadors, aquí a Espanya tenim varis equips com el València o el Villarreal
que ni tan sols n’han pogut trobar per a la temporada 2011/2012. Les inversions
en fitxatges minven i els sous s’estanquen; així com les inversions en
infraestructures.
A les grans lligues europees la dinàmica és semblant. Grans equips com el
Manchester United, el Milan o l’Inter de Milan, capdavanters a Europa els últims anys,
han vist com els seus pressupostos s’estancaven i es veien obligats a vendre
jugadors clau dels seus equips, cosa impensable fa uns anys. El Manchester es
va despendre de Cristiano per 96 milions d’euros, el Milan va fer el propi amb
Kaká per 75 milions d’euros i l’Inter va enviar Ibrahimovic a Barcelona en una
operació xifrada en 65 milions d’euros. Causalment, tots tres jugadors, supercracs
mundials del moment, van anar a parar als dos clubs que de moment semblen més
immunitzats davant la situació general de retrocés i que a més no paren de
créixer: el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid.
Davant d’aquest panorama resta saber quin és el camí per sortir d’aquest
atzucac. Molts apunten en un futur pròxim a la creació d’una lliga europea o
també la possibilitat d’instituir comissions externes que controlin els clubs.
Però pel camí altres clubs (més petits potser) poden desaparèixer o baixar de
categoria, o fins i tot algunes lligues (com l’espanyola) corren el risc de
duopolitzar-se al voltant de dos únics equips.
L’època de vaques gordes s’ha acabat. Els clubs a Europa ja no es gasten
els dinerals que es gastaven fins fa poc en fitxatges. Fins i tot alguns grans
clubs europeus s’han vist obligats en els últims anys a vendre’s peces clau
dels seus equips a d’altres equips. Exemples d’això són els traspassos de
Cristiano, Ibrahimovic, Kaka, Villa, Cesc, Silva, Ozil, Kun, Forlan, Cazorla,
Torres o Mata. Tots ells cracs indiscutibles en grans equips d’Europa que van
marxar en major o menor mesura perquè als seus clubs o bé necessitaven vendre o
bé no els podien millorar els contractes.
Perquè hi hagi ventes hi ha d’haver clubs compradors i quan es tracta de
fitxatges importants aquests avui dia es redueixen bàsicament a Barça, Madrid i
clubs amb fonts de capital externes provinents de propietaris multimilionaris,
és el cas del Chelsea, el Ctiy, el Màlaga o el Tottenham.
Barça i Madrid tenen els ingressos anuals més alts de qualsevol entitat
esportiva del món (470 i 480 milions facturats respectivament al 2011) i a més
la seva imatge internacional fa que no s’estanqui el seu creixement. Aquesta particularitat
els ha permès de seguir invertint en fitxatges de forma contundent. Tot i així
l’últim any han reduït despesa en fitxatges i el Barça, de fet, a iniciat un
estricte pla de reducció de despeses de la mà de Sandro Rossell.
El cas del Màlaga i els clubs anglesos abans esmentats és diferent. Es
tracta d’entitats propietat de grans magnats, que inverteixen grans sumes de
diners de la seva pròpia butxaca en el club. La realitat financera d’aquests
clubs, però, en molts casos és desastrosa. Els seus resultats d’explotació
ordinaris deixarien a la majoria d’aquests club en la bancarrota en cas que el
seu propietari marxés. Aquest tipus de gestió no sembla, doncs, la més adequada
per un club de cara a aconseguir estabilitat econòmic a mitjà termini degut a
l’alt risc en què s’incorre.
A Espanya la situació és igual o pitjor. Aquesta temporada fins a set equips la van començar sense patrocinadors a la seva camiseta, es tracta del Zaragoza,
el Villarreal, el Sevilla, l’Atlético de Madrid, l’Osasuna, el Valencia i el
Rayo Vallecano. Alguns d’aquests equips, com és el cas de l’Atlético de Madrid,
el València, el Sevilla o el Villarreal, van començar la temporada en
competicions europees, la qual cosa dóna mostra de la magnitud del problema.
Per contra, equips que mai havien lluït publicitat a la seva samarreta, com
l’Athletic de Bilbao o el propi Barça, han hagut de cedir a la realitat econòmica
i buscar patrocinadors (Petronor l’Athletic des del 2008 i Qatar Foundation el
Barça des de 2010).
També rellevant és el cas del Mallorca, classificat per a disputar la Europa
League la temporada 2010/2011, competició que al final no va poder disputar
degut a la UEFA, que li ho va impedir emparant-se en el fet que el Mallorca
estava en concurs d’acreedors. En aquest sentit cal destacar els més de vint
equips que s’han adherit a la Llei Concursal en els últims anys, creada al 2004
per salvar a les empreses de la fallida tècnica.
Els pressupostos dels
grans clubs europeus segueixen creixent, però en la majoria de casos és un
creixement estancat. És el cas dels ingressos per màrqueting o televisió, que
cada cop costa més que donin més de sí per la pròpia limitació del mercat. Les
despeses en cavi creixen exponencialment i porten molts clubs a obtindre
resultats financers negatius a final de temporada.
Entre les despeses, les més importants amb diferència són els costos del
factor treball: salaris i amortitzacions. Els costos del factor treball abasten
de mitjana més del 70% del pressupost dels clubs, quan la FIFA recomana que les
despeses en aquest concepte no superin mai el 60% del pressupost.
4.1Les grans lligues també són
deficitàries
Però la crisi dins del futbol no només afecta als clubs sinó també a les
pròpies competicions. Tot i la falta de transparència dels principals òrgans de
gestió de les grans lligues europees, se sap que a finals de la temporada
2008/2009 quasi totes presentaven un balanç deficitari. Fins i tot la elogiada
Premier League, amb uns ingressos que quasi dupliquen els de la lliga espanyola,
té avui més despeses que ingressos. També la Bundesliga, postulada per molts
com a model de gestió, està perdent avui aquesta consideració en vista dels
resultats econòmics que està obtenint.
Igual que passa amb els clubs, les lligues també veuen els costos de
personal com el seu llast més important.
Ara a Espanya es parla molt de renegociar els drets de televisió dels clubs
de futbol de forma conjunta davant les productores de televisió. La creuada del
president del Sevilla, José Maria Del Nido, juntament amb altres clubs de la
lliga contra Barça i Madrid per a repartir conjuntament els drets de televisió
ha adquirit molta rellevància pública. També s’ha debatut molt de la necessitat
o no de eliminar el partit de cada jornada que la televisió pública ofereix en
obert des de que al 1997 el ministre Álvarez Cascos creés la llei reguladora de
les emissions i retransmissions de competicions i esdeveniments esportius,
segons la qual s’havien de televisar en obert esdeveniments d’interès general.
La lliga de futbol professional argumenta que oferir també per circuit tancat
el partit que avui ofereix la televisió pública podria incrementar en 200
milions d’euros els ingressos per televisió. No obstant sembla difícil de
creure que aquestes mesures puguin suposar una solució definitiva. Més aviat es
podrien considerar pegats que solucionarien problemes econòmics puntuals a curt
o mitjà termini.
El problema de fons, però, tal i com ha descrit en vàries compareixences l’economista i estudiós de l’economia del futbol europeu José Maria Gay de Liébana, és la reiterada mala gestió dels clubs al llarg dels últims lustres. El malbaratament continuat de recursos i la falta de planificació econòmica ha portat a molts clubs europeus, alguns de gran prestigi, a presentar balanços que freguen la fallida tècnica i deutes descomunals. Per això és necessari que la serietat s’imposi en la gestió dels clubs. La creació d’una comissió de control associada a la Comisión Nacional de Deportes podria ser un primer punt de control per a l’economia dels clubs. A més, cal ser estricte en l’aplicació de les reglamentacions en casos de descens per fallida. La concorreguda Llei Concursal també ha de ser examinada amb lupa atenent que molts clubs encara són reticents a presentar concurs d’acreedors quan ja estan en situació d’insolvència.
El propi José Maria Gay de Liébana també destaca que afluixar el pes dels
costos de personal és imprescindible per a clubs i lligues per corregir la
delicada situació econòmica en què es troben.
5.1 La lliga europea
Una nova proposta que ha sorgit els últims anys (en origen va sortir al
2006 del G-14, antiga i diluïda associació formada pels grans clubs europeus) i
per la qual s’han interessat alguns clubs i sectors del futbol europeu és la
creació d’una Superlliga europea. Aquesta idea suposadament hauria de
incrementar exponencialment els ingressos per televisió dels clubs que hi
participessin, a més de suscitar molt més interès entre els aficionats pel fet
d’enfrontar-se cada jornada els grans clubs del continent. Però la proposta
encara no és contundent i la UEFA amb Platini al capdavant no la veuen amb bons
ulls, mentre que sí s’estan plantejant reformular l’actual format de la
Champions League.
La creació de la Superlliga europea, venuda per molts com la solució (a
grans trets) de l’economia del futbol europeu, arrossega moltes incògnites. A
part de l’evident marginalitat en què quedarien els equips amb un nivell
insuficient per entrar a la Superlliga, resta saber si l’augment d’interès i
inversions seria permanent o si acabaria esdevenint una solució només a curt i
mitjà termini.
En qualsevol cas les mesures són urgents, urgentíssimes. José Maria Gay de
Liébana apunta que les mesures correctores ja fan tard, sobretot en el cas
espanyol, i que sinó s’apliquen ja la situació a curt termini serà completament
insostenible i podria desembocar en la fi del futbol europeu tal i com el
coneixem.
Molt currat, enhorabona!!!
ResponEliminaLa mesura principal que han d'adoptar els equips de futbol és ficar-se de peus a terra i ajustar les seues despeses a uns nivells que puguen assumir amb els ingressos d'explotació. Aquesta mesura és una de les que ha adoptat la UEFA, amb Platini al capdavant, que farà que tot equip que no complisca aquest requisit quede excluit de les competicions UEFA.
No obstant açò no és suficient: cal que els equips redueixin el seu deute poc a poc, primer amb hisenda, la seguritat social i altres. Després amb els mateixos jugadors. I per acabant, amb acreedors diversos. Fan falta sancions exemplars per als equips que s'han anat endeutant desmesuradament tots aquestos anys, per a que deixen de sentar precedent. Açò tot d'una s'ha convertit en una carrera a veure qui despilfarra més i això no es pot tolerar.
Per acabar, s'hauria de controlar la participació d'entitats i administracions públiques en els equips, que son empreses privades (propietat de socis o accionistes). No és possible que entitats d'aquesta mena, per molt que es considere que ajuden a millorar la imatge d'un país, reben ajudes públiques, ja que els seus beneficis recauen sobre unes quantes mans i no les de tots, sentiments apart.
Ei, doncs si. Les mesures de Platini són correctes però falta veure la severitat amb què s'apliquen, que jo crec ha de ser màxima. I per altra banda, les administracions han d'anar en consonància amb aquestes mesures, no pot seguir passant que equips endeutats amb Hisenda siguin salvats reiteradament per les administracions, que molta falta farien els diners en altres conceptes que no salvar de la fallida econòmica equips de futbol.
ResponElimina