divendres, 18 de febrer de 2011

Sent millor no n'hi ha prou

Persistirem


El Barça és l’equip que millor futbol desplega, el que té millors jugadors, amb una idea de futbol definida i incrustada al cap de tots els seus jugadors i a sobre amb un ritme i regularitat aplastants. Però ni així tens mai l’èxit garantit en aquest esport. Sort, males decisions arbitrals, condicionants ambientals, errors en la presa de decisions i un llarg etcètera; són factors que al cap i a la fi poden ser decisius en un partit. Futbol és futbol.

Per raons de feina no vaig poder engegar el televisor fins passats 20 minuts del partit. Mentrestant vaig poder sentir per la ràdio com Joan Maria Pou lamentava amb vehemència una claríssima ocasió de Messi: “Noo! Això no Leo, això no ho pots fallar”. Temia perdre’m, igual que ja m’havia passat l’any anterior, els primers quinze minuts de partit davant l’arsenal (sí, just aquells recordats per tothom quinze minuts de futbol celestial). Però no va ser tant, vaig arribar a casa i seguíem 0 a 0, amb dificultats per portar perill a la porteria gunner tot i el domini que el Barça ja començava a imposar.
Amb el gol de Villa, després d’una excel·lent assistència de Messi  (i van...), va arribar la tranquil·litat, que s’hagués pogut confirmar si l’àrbitre no hagués anul·lat per suposat fora de joc ( no ho era, com van demostrar les repeticions televisives) un gol de Messi amb el cap.
Amb tot, el partit seguia als nostres dominis. L’Arsenal, amb una velocitat de transició tremenda intentava caçar als blaugranes a la contra i crear perill però en la majoria de casos les accions acabaven en focs d’artifici, tallades per una imperial defensa liderada per “la pantera” Abidal, segurament el lateral esquerre més en forma del continent ara mateix. El Barça per la seva banda, tocava i tocava amb paciència, i així anaven arribant ocasions, com un escapada de Messi que no aconsegueix resoldre, una internada de Pedro que acaba amb un clar penal no senyalat, un xut creuat de Messi al qual Pedro no aconsegueix arribar per mil·límetres...Amb aquestes varem arribar als últims deu minuts, moment en què el partit, a imatge i semblança de l’any passat, va embogir en favor de l’Arsenal. Dos contres mortals, dos gols. Van Persie i Arshavin van ser els estilets en jugades on tota la fase ofensiva de l’Arsenal va contribuir. I tots els culés amb cara de tontos.

 Varem ser superiors, varem dominar i crear més perill, però la mala punteria i l’àrbitre ens van impedir d’augmentar diferències i en dos fuetades l’Arsenal va  capgirar un resultat que semblava definitiu.

Finalitzat el partit no van tardar ni dos minuts a començar a escoltar-se per teles, ràdios i altres fòrums mediàtics els oportunistes de torn sortint amb el seu ull clínic a desgranar el mar d’errors comès per l’equip de Guardiola i ell mateix. Que si la defensa era un flam, que si Messi va estar desaparegut, que si Xavi no va imposar el seu joc, que si els canvis de Pep eren incomprensibles i blablabla. El més probable és que el 99% d’aquestes persones, si haguessin estat preguntades per aquests mateixos errors al minut 79 de partit, haguessin dit coses completament diferents.

Enfront estava l’Arsenal, l’equip més en forma de la Premier, amb jugadors temibles al mig del camp i la davantera i jugant al seu estadi, el remodelat Emirates on l’afició converteix el recinte en una caldera futbolística a pressió. Ja va sent hora que els culés fem memòria i recordem que al futbol juguen dos equips, encara que el Barça sigui tan bo que a vegades ens faci oblidar aquest detall.

Però queda un partit de tornada, al Camp Nou, amb 100.000 culés que rugiran entregats a la causa i un elenc de jugadors que s’aferraran a la Champions com un nadó a la teta de se mare. Parafrasejant Guardiola: Permeteu-me a mi també que cregui en aquests jugadors que ens han portat a la glòria, al paradís; i no només ens hi han portat sinó que ens hi han instal·lat de forma perpètua.

Sí, jo també crec en la remuntada.

10 comentaris:

  1. Yo creo en la remontada pero tampoco es moco de pavo que ya parece que al Arsenal se le va a golear antes de jugar. Espero que esto nos sirva de cura de humildad. Un saludo.

    ResponElimina
  2. Queda el partit de tornada, cap problema. La sort és que els darrers 90 minuts es jugaran al Camp Nou;)

    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Ibrahimoy, estoy de acuerdo que no hay que caer en la prepotencia ni la confianza desmedida. Simplemente CREER en nuestro equipo, que razones para ello no ha dado. Y golear no hace falta, yo me conformo con el 1-0 ;)

    Como dice Gabriela, quedan 90 minutos en el Camp Nou, y esto hoy día puede ser una eternidad para cualquier equipo rival.

    ResponElimina
  4. Es pot remuntar?, sí. És oportunisme fer certes crítiques?, doncs home, hi haurà de tot, però no crec que el 99% de la gent a la que se li hagués preguntat en el minut 79 hagués dit altra cosa.

    Ja "l'he liat" a un altre dels raconets de la xarxa per on passo sovint criticant un determinat jugador, així que no pretenc crear de nou el debat aquí, però et puc ben asseugrar que (sobre el canvi de Villa) jo, només parlo per mi, estava veient el partit a casa amb la meva parella i en el moment del canvi vaig exclamar "Villa per Keita!?, però què fot el Guardiola?, per què Villa?, hostia, no entenc res". La decisió no la vaig entendre ni quan es va proudïr, ni al minut 79, ni al minut 90. Va ser un gran error des de el meu punt de vista.

    L'atre crítica "oportunista" va ser per a Messi. Tot i que d'oportunista res, perquè durant el partit (i molts d’altres on m’ha callat la boca perquè ha acabat marcant i el Barça guanyant) ja li vaig criticar una actitut de passotisme molt notable, que es va fer tràgicament evident quan després d'una mala passada seva recupera la pilota un jugador de l'Arsenal que se li posa a mig metre durant tres segons i sense saber que fer amb la pilota, Messi no va fer absolutament res per pressionar i recuperar la pilota, una altra exclamació (una més sobre Messi en aquest partit) en aquell precís moment em va sortir de l'ànima un "però pressiona, hostia!", la jugada va continuar, 4 o 5 passades després (i entre elles un "ara ens fotran el gol per burro, com va passar contra l'Inter") la pilota era a l'altre costat del camp i acababa en el 2-1.

    Messi serà el millor jugador del món, i no seré jo qui ho discoteixi, ni qui posi en dubte la seva grandíssima aportació a aquest equip, però començo a dir massa vegades “però pàssala!” o “però corre!”. Aquest equip corre molts riscos defensius per la seva forma de jugar tan adelantada i és primordial que tots els de dalt, sense excepció, siguin els primers en pressionar i mirar de recuperar la pilota, o si mes no forçar l’errada del contrari o com a mínim que no pugui sortir de forma ràpida i tot hom tingui temps de recolocar-se. Contra l’Inter ja es va quedar clavat reclamant una falta mentre la resta continuaven corrent. Aquella jugada va acabar en un gol que al final va ser decissiu en l’eliminatoria. Contra l’Arsenal torna a no pressionar i ens costa un gol, que esperem no sigui decissiu, però que complica les coses. Jo em pregunto, com pot ser que el Guardiola, amb la seva capacitat autocrítica i les seves ansies per millorar sempre una mica més, no li hagi fet entendre que ha de pressionar com la resta?. Si està cansat i per això no pressiona que el canviï, com a qualsevol altre, encara que s’emprenyi. Si és un tema d’actitud que faci el que sigui per canviar-lo, però lo de l’altre dia ho trobo inadmisible.

    Un dia va aterrar al Camp Nou un brasiler del que jo no n’havia sentit res fins que va començar a sonar pel Barça, Ronaldinho. Ens va fer resorgir de les cendres ell solet, ens va donar moltissim, però també se li van tapar massa coses perquè era el crack, ni Rijkaard va tenir nassos a dir-li res, i allò va fer que s’anés consumint en el passotisme i l’autocomplaença. Només demano que no passi el mateix, que no se li amaguin els defectes i es miri cap a un altre costat quan s’equivoca, perquè aquesta actitut no portaria res positiu. Si això ho hagués fet en Bojan avui hi hauria tantes crítiques que no podria ni sortir de casa tranquil, pero a l’estrella argentina no se li pot dir res. No crec que sigui el camí. Si per això soc un oportunista, o com em diuen alguns “el clàssic culé”, doncs bé, ho seré, però millor això i ser autocritic que convertir-me en un arrogant com alguns d’altres equips que pensen que mai s’equivoquen.

    ResponElimina
  5. Òstia Albert, tenia una parrafada ja escrita en contestació a tú i se m'ha borrat per apretar un tecla de més. BUf quina ràbia. Coses de les tecnologies.

    En resum:

    Estic parcialment d'acrod amb lo de Messi. Jo també ho vinc detectant de fa temps, fins i tot quan feia doblets i hat tricks. Però ho separaria de l'autocomplaença de Ronnie, que el van portar a perdre velocitat, xispa i fins i tot a lesionarse mes. Messi ha jugat el 99% dels partits els ultims 3 anys anant a gol per partit... Potser aquesta "desidia" de Messi en la pressió és el preu que s'ha de pagar per a què l'astre argentí pugui jugar la quantitat aberrant de minuts i partits que juga i pugui estar sempre fresc en atac. L'invent tampoc surt tan malament, de fet porta 40 gols i 20 assistències i tot just estem al febrer....Ell mateix i Guardiola sempre dèien que havia d'aprendre a dossificar-se. N'ha après.

    Sobre Keita no estic d'acord, crec que és un canvi molt habitual en Guardiola per dotar de més consistència el mig del camp i augmentar el domini del partit. Potser en l'únic que coincideixo és que tragués a Villa, que estaba força enxufat. Però Keita sempre aporta coses i aquest canvi no és nou, i normalment li surt molt bé al Pep. Un exemple: la final de Roma.

    No sé si m'he deixat res del que tenia abans escric, que més o menys era això.

    Salutacions Albert i moltíssimes gràcies per comentar amb aquest profunditat, això aporta moltíssim al blog!

    ResponElimina
  6. Tara, quan a mi em va passar un parell o tres de vegades que se m’esborressin coses vaig canviar de tàctica i ara primer escric al word, que en cas de que facis segons que es fàcil desfer el que has fet i a demés si pel que sigui se t’apaga l’ordinador a mitja parrafada quan l’obres altra vegada et recupera el que tenies escrit, és molt pràctic.

    Respecte a lo de Messi, doncs home, si com tu dius “Potser aquesta "desidia" de Messi en la pressió és el preu que s'ha de pagar per a què l'astre argentí pugui jugar la quantitat aberrant de minuts i partits que juga i pugui estar sempre fresc en atac”, que jugui menys. Jo no necessito guanyar els partits per 5-0 amb un hattrick seu i menys si el preu a pagar es que en partits calu no hi és, així que si el problema és la quantitat de minuts que no jugui tant, que se’l canviï quan el partit ja estigui sentenciat., i així de pas li podriem donar més minuts a Bojan, per exemple. No marcarà tants gols a final de lliga, no donarà tantes asistencies, però guanyarem més títiols. No pot ser que no se’l pugui canviar perquè s’enfada si ho fas. Ell és un més i se l’ha de tractar com un més, per molt que sigui l’estrella, però no pot ser que ell tingui uns privilegis que els seus companys no tenen.

    El que dic del canvi no és que sortís Keita, que també, sino que el canvies per Villa quan era, de llarg, el millor dels de dalt. Pedro estava fluixissim, no li sortia res, així que posats a fer aquest canvi que hagués marxat Pedro. Si fas fora l’únic que t’està generant sensació de perill ho portes malament. A demés el canvi no em va agradar perquè el vaig trobar molt conservador. L’Arsenal deixava prou forats al darrere com per poder marcar més gols, així que millor jugar amb tres al davant que amb dos. Des que va marxar Villa pràcticament no vem fer res en atac, en canvi fins aquell moment haviem tingut un parell o tres d’ocasions molt clares a la segona part. S’ha de ser més valent, sobretot en partits que tens totalment controlats. Potser ho hagués entés si l’Arsenal ens hagués començat a gunayar terreny i estiguessim més estona a camp propi que a camp rival, però tenint el partit on el teniem era moment d’anar a fer el segon i sentenciar, no d’anar a conservar un 0-1.

    Bé, és només la meva opinió. Tot i això no estic dient que no cregui que es pot remuntar ni que aquest Barça ja estigui acabat, ni res similar, però sí que podem millor algunes coses que ens costen disgustos massa importants.

    ResponElimina
  7. Home, jo crec que és ser una mica agosarat dir que Messi no apareix als partits clau, que jo sàpiga en totes les finals i clàssics casi sempre apareix, i de quina manera!

    I no és el primer ni l'últim "superclase" al qual s'allibera una mica de defensar. No té perquè ser desidia sinó pura tàctica. Sabent com entrena i actua Guardiola el més probable és que ja li estigui bé el rol de Messi, no tant contundent en defensa però brillant en atac. Igual passa amb Alves. Tot té un equilibri. I Messi ho paga amb escreix, gols assistències, aparicions en moments decisius... jo no seria tan dur amb ell la veritat.

    P.D.: Bon consell lo del Word, miraré de fer-ho a partir d'ara amb missatges llargs

    ResponElimina
  8. No home, jo no he dit que en cap partit clau aparegui, dic que en determinats partits claus no apareix, com el de l'Arsenal de l'altre dia o els dos de l'Inter la temporada passada, i que si el fet de que deixi de jugar tant ha de fer que en aquests partits sí hi sigui sempre doncs prefereixo no guanyar els partits per grans golejades, que al cap i a la fi no seveixen de res, perquè els punts te'ls donen guanyis 2-0 o 8-0, i que hi sigui en tots els partits importants. És clar, el problema és que tampoc sé si jugués menys minuts com estaria, així que no sé això seria una solució.

    I que se l'alliberi una mica de tasques defensives pot estar bé, no pretenc que sigui un Alves que vagi de dalt a baix constantment, o com va fer l'altre dia contra l'Atlético perseguint el Kun cincuanta metres, però el que no crec que sigui tolerable es que tenint a un jugador a mig metre durant tres segons no es mogui i el deixi treure la pilota amb tota calma, que al final ens acaba costant un gol que pot ser clau i que de moment es la diferència entre que l'Arsenal hagi de venir aquí a marcar sí o sí o que siguis tu qui ha d'anar a marcar amb el risc de que t'enganxin en una contra, que això sí ho saben fer bé i ja ho van demostrar l'altre dia.

    Bé, ara a veure que fem demà, que ja tenim el Madrid a dos punts i dels dos partits de copa contra l'Atlheltic no en vam guanyar cap.

    ResponElimina
  9. Jo penso una mica com l'Albert. No precíssament en aquest partit. Sincerament no vaig veure a Messi tan malament, tan "passota". L'he vist molt pitjor altres partit que, malgrat aquest passotisme, t'agafa la bola i et fa un gol. No dic que Messi no treballe (per a exemple, la pilota que li roba al Kun) però a voltes sí que es desmarca un poc de presionar i això no m'acaba d'agradar.

    De totes maneres i després de veure el partit sempre es dona que el Barça pateix molt quan perd la pilota. No per què no es pugui recuperar, sinò per què quan l'equip contrari arriba fins la nostra àrea normalment s'enfronta en situacions de contraatac prou favorables, amb 2 davanters per 3 defenses o coses paregudes. Som el Barça i sabem que aquestes coses poden passar i per això necessitem estar ben col·locats tàcticament i perdre pocs balons. I per perdre pocs balons...doncs no acaparar un jugador la bola i fer mooolts de tocs.

    Deixant de banda a Messi, s'ha de lamentar la mala puntería de l'equip en general i els canvis de Guardiola, sobretot el de Keita per Villa. No tinc res en contra del de Mali, però Villa estava éssent el millor jugador per a nosaltres, el que estava més incissiu. És un canvi habitual de Guardiola: d'acord. Però...per què? Per què no canviar a Messi? Jo no recordo haver-lo vist eixint a mitan partit en tot el que va de temporada. Ho trobo un tracte de favor i no em pareix massa correcte, sobre tot per què en alguns partits és ell el que hauria de ser canviat: ja siga per reservar-lo o per estar una mica fluix en algun partit.

    En fi, impressions de culé. Crec que guanyarem, però com deia un company per ahi dalt això ens ho hem de guanyar al camp. No fem cap favor pensant que el resultat és bo i ja està tot fet. Sobretot per què som millors i de perdre açò (per a mí) seria una debacle.

    ResponElimina
  10. Màxima golejador i màxim assistent, entenc que les crítiques són en to positiu però tot i així em fan una mica de mal a la vista.

    Sobre la tornada contra el Arsenal. No contemplo altra opció que la remuntada, hem de passar a quarts sí o sí.

    ResponElimina