dimecres, 1 de maig de 2013

No és qüestió d'èpica sinó de futbol. Creure!


Tots units fem força

La culerada ens hem aixecat amb el cor compungit. Temerosos de creure. No està fet l'ADN blaugrana per parafernàlies com les d'ahir al Bernabéu, encara que dels blancs i la seva afició ahir se'n pot aprendre molt. Per començar, que es pot; que qualsevol càlcul previ com "hem de marcar ràpid" o "hem d'arribar al descans amb dos gols" és fum. Simplement cal creure que és possible. Però el Barça no és el Madrid, és clar que l'afició jugarà un paper importantíssim aquesta nit, però no serà amb èpica que ho aconseguirem sinó tal i com va dir Tito, amb FUTBOL.

Que no arriben Puyol i Mascherano? Piqué té capacitat de sobres per liderar la defensa, i Bartra ja ha ofert llambregades del seu esplendorós potencial.

Alba sancionat? Els míssils d'Adriano ja ens han donat grans gols i victòries.

Busquets baixa d'última hora? La brujula sempre ha marcat el compàs, però millor comptar amb la vigorositat i l'ascendència creixent del camerunès Song que no amb el  compàs de ciutat Badia rovellat i a destemps com a Munic.

Obrir el camp, percutir, moure's concentració, atents al tall, a l'anticipació, ser ràpids, xutar, espantar, aixecar-se, tant com faci falta, córrer, suar, insistir, cridar, rugir, marcar, poder, CREURE!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada