dimecres, 23 de febrer del 2011

L'esport com a entreteniment "bassura"




Avui com cada matí, al anar a esmorzar al bar de la universitat el primer que he fet al passar per la barra ha estat agafar el diari SPORT per fer una ullada a les notícies del dia. Amb el que  no comptava és que m'entressin arcades només de veure la portada. La Champions, els rècords de Messi, les declaracions d’Alves... qualsevol d’aquests fets tenia pes suficient com per merèixer una portada en un diari barcelonista. Quina ha estat la meva sorpresa però, quan en portada del que és un dels diaris esportius de referència a Catalunya m’he trobat de nassos amb una fotografia que ocupava tota la pàgina on es podia veure a Piqué i Shakira dins d’un cotxe. Així, sense més. El disgust ha augmentat quan he comprovat que la portada la completava la notícia de l’”affaire” de Cristiano Ronaldo amb una presumpta amiga de Berlusconi. Indignació, vergonya, ira ... de tot això i més he sentit en comprovar com de baix estem caient tots plegats. En què s’està convertint l’esport?

Estem en una mala època pel periodisme esportiu, que immers en un mar de possibilitats, incògnites i riscs derivats de les noves plataformes digitals va desenvolupant-se donant pals de cec, sense un rumb clar. Els que haurien de ser valors fonamentals dels mitjans (no solament esportius), com ara el rigor, la honestedat, la coherència i la versemblança estan quedant ofegats sota un tsunami empès per un únic factor: l’audiència i/o els lectors. L’únic que compta ara és que t’escolti o et llegeixi molta gent, cobrar la teva publicitat al millor preu i augmentar així el teu negoci. Els continguts són el de menys, el rigor és prescindible. Com va dir algú que no recordo ni vull recordar: “que la veritat no et privi d’una bona notícia”.

I és que la mencionada portada d’SPORT no és un fet aïllat en aquest àmbit. El dia abans AS es cobria de glòria manipulant la fotografia que il·lustrava el moment en què Alves rebia el pase de Xavi en el primer gol del Barça–Athletic. Avantatjats de la discreció com són, no van tindre millor idea que directament esborrar un jugador de l’Athletic de la foto per a què el fora de joc (si és que existeix) quedés més evident. Degut a les fortes i nombroses queixes que van arribar a la direcció d’AS i a la demostració pública del frau per part d’altres mitjans, el diari madridista es va veure obligat a redactar una breu nota de disculpa i rectificació en la seva edició digital. La nota en qüestió va resultar la cirereta del pastís dels despropòstis, literalment deia: “Por un error en la infografía que ilustra en la edición impresa de este lunes del diario AS el posible fuera de juego de Alves en el gol de Villa contra el Athletic, no figura en la imagen el defensa del equipo bilbaíno que podría estar en línea con el lateral derecho del Barcelona. Pedimos disculpas por ello”. Error en la infografia … clar, i Tomàs Roncero té l’himne del Barça de sintonia al mòbil. Tampoc m’oblido de la famosa edició en photoshop del becari del Marca amb motiu del gol de Pedro (en posició legal) durant l’Almeria–Barça de l’any passat. Ni tampoc m'esplaiaré amb les famoses –estan de moda- tertúlies com Punto Pelota o Futboleros, on només importa dir-la ben grossa i crear enfrontaments i debats ficticis i absurds, que sovint freguen la subnormalitat. Definitivament aquests mitjans es deuen pensar que la seva audiència som una colla de passerells sense cervell que tragarem amb tot el que se’ns doni, i mira que és molt el que traguem.


En aquest sentit, no hi ha colors ni bufandes que valguin. Cadascú amb el seu pútrid estil està esdevenint un càncer per l’esport i pel futbol en concret. La premsa madridista amb el seu estil subtil, pèrfid i sense escrúpols, qual cobra viperina; i la premsa culé, barroera, faltona i indigesta com un cafè amb sal; són exemples d’antiperiodisme i sensacionalisme barat.

Probablement l’ona expansiva provinent dels èxits en quant a audiència de la telebassura –Gran hermano, Sálvame, Dec, etc.- ha contagiat la ja de per sí fogosa premsa esportiva del nostre país. Diuen que aquests programes tenen aquestes audiències perquè la gent demanda aquests continguts. No  comparteixo aquesta idea, igual que un nen al súper sempre reclamarà gormanderies les persones també tendim a demanar continguts amens, preferentment que tractin sobre les desgràcies i conflictes d’altres persones, reconfortant-nos una mica i obligant-nos a evadir-nos de les nostres misèries. Però la premsa no només ha de oferir allò que les persones demanem catatònicament sinó que com a atalaies socials han d’assumir la responsabilitat d’informar amb rigor i honestedat, sense perdre mai l’afany d’engrandir l’esperit i la sapiència del lector.


No sé cap a on anirà el periodisme del futur, fins ara molts havien relativitzat la discutida qualitat del periodisme esportiu al·legant que és simplement entreteniment i espectacle. Doncs potser serè excessivament primmirat però no crec que la mentida, el sense sentit, la manipulació i el sensacionalisme tinguin cabuda ni tan sols en la indústria de l’entreteniment. Com sempre, però, els únics que tenim la pauta per trencar les tendències som nosaltres mateixos, els consumidors de la indústria de l’esport. I percebo que la gent comença a estar farta de que la prenguin per estúpida. Seria una llàstima i un signe de decadència que la premsa esportiva es convertís en simple entreteniment “bassura”.

7 comentaris:

  1. per desgràcia un treball tan bonic com el periodisme ha caigut molt baix per culpa de certs personatges. Tant de bo això canvi en els propers anys.

    ResponElimina
  2. Doncs sí Gabriela.
    Mira la portada de Marca d'ahir: "El hermano de Pep le birla un jugador al Barça" y també "los jugadores del Barça B insultan a la cara a un jugador del elche luego de romperle los ligamientos".

    Demagògia i manipulació es queda curt per califricar això.
    És pura maldat

    ResponElimina
  3. Algú va dir alguna volta que normalment hom que passa en un estat reflexa la forma de ser de la seva gent i de la seva societat.

    Si els polítics son corruptes, en part és per culpa de la societat.

    Si la televisió és una bassura, també.

    I si el periodisme està plagat de gentussa que escridassa per a tindre més raó i de notícies sensacionalistes, el mateix ocorre.

    Últimament això es veu agravat per l'inclusió de la política als mitjans de comunicació. Des de la compra fa uns 3 anys de Marca pel grup del qual es propietari el "sr" Pedro J. Ramírez i des del nomenament a dit del personatge (aquest no arriba ni a l'altura de senyor ni tan sols de persona) Inda (aka INDAcent) com a director de Marca la cosa ha anat a pitjor. L'únic periòdic esportiu estatal que podies llegir des d'una forma més o menys imparcial sense que t'explosionaren les orelles i els ulls ha deixat d'existir per a convertir-se en un niu de manipulació.

    Com deia Tara, la prensa culé sempre ha sigut molt barroera i directament faltadora. La prensa madridista, en canvi, ataca com un ganivet a les costelles més que deient subnormalades, perquè segurament saben que amb menys insults però més mentides fan més mal al Barça.

    Ara però, veient les portades i notícies de Marca des de 2007 es podria dir que han caigut més baix que qualsevol periòdic nacional. L'únic que va fer As l'altre dia va ser posar-se a la seua altura de patetisme.

    (Un no es queda curt amb l'altre: per a demostrar el fora de joc l'As esborra un jugador mentre que Marca ensenya una fotografia on Alves estava més adelantat però on el baló ja havia eixit de les cames de Xavi feia estona)

    ResponElimina
  4. No t’enganyis Tara, i que no s’enganyi ningú. Dius “Diuen que aquests programes tenen aquestes audiències perquè la gent demanda aquests continguts. No comparteixo aquesta idea” doncs bé, jo sí comparteixo aquesta idea. Si bé no surt ningú dient “si us plau, que algú em doni merda”, sí que se la menjen quan els hi posen al plat, amb el que ve a ser el mateix. Als mitjans d’avui dia no hi ha el pensament de “no es ven, però és molt bó”. L’altre dia algú comentava en un blog que havia tingut una conversa per Twiter amb algú de l’Sport (ara no recordo qui exactament) i l’enganxava. Una de les coses que li va preguntar va ser per què sempre es tracta tot amb aquest antimadridisme que destilen per totes banes, doncs bé, la persona de l’Sport li va respondre que si no fos així no vendrien tant, i que son una empresa i han de tenir benficis. Davant d’axiò està tot dit. Però no és necessaria aquesta aportació, és molt més senzill. Què té més audiència, “Gran hermano” o “Redes” (el programa del Punset)?, què té més audiència, DEC o qualsevol d’aquests reportatges fantàstics que fan d’animals?. Doncs ja tens la resposta. La diferència d’audiència entre unes coses i altres és abismal.

    Podem posar un exemple molt escatològic. Imaginem un restaurant on a la carta només hi ha tres plats per triar. El primer és marisc, el segon una hamburguesa del Mc Donalds, el tercer una tifa de vaca. Els dos primers plats tindrien demanda segur. Quina demanda hi hauria del tercer plat?, cap. I que passaria davant l’evidència de que ningú el vol?, que es retiraria de la carta de forma fulminant. Per què?, doncs per què tenir una vaca per vendre els seus excrements costa diners, si ningú demana els excrements per menjar mantenir la vaca no és rendible, et genera pérdues i no beneficis.

    Amb els mitjans passa el mateix (però en aquest cas la gent sí demana merda), i a demés de forma claríssima. Quants cops ens han deixat una serie a mitjes perquè la mira poca gent?, molts. Se’ls enfot que tu sí la miressis i et quedis sense saber-ne el final, el que volen és guanyar diners i si allò ho veuen quatre gats ho retiren, o t’ho posen a les tantes de la matinada. L’exemple més recent és OT. Ha funcionant durant molts anys, però en el moment en que ha deixat de fer-ho se l’han carregat avançant la final, ni tan sols han deixat acabar aquesta edició.

    Si les coses que es fan per diners es fan durant un periode prou llarg és perquè venen, sino canviarien la línia. Si es vengués més un diari sense sensacionalismes, sense enganys, mitjes veritats i en molts casos escrita des de el hooliganisme, creus que Sport, MD, Marca i As no canviarien les formes?. La pitjor noticia per a mi és que veient com s’han tornat els dos diaris de la capital ningú de l’Sport i MD hagi pensat que potser seria un bon moment per adreçar el romb i començar a fer periodisme seriós per guanyar tots els lectors que no volem cap dels quatre diaris perquè tots ens semblen ridículs.

    En fi, és el que hi ha.

    ResponElimina
  5. Aquí està Albert, comparteixo tot el que has dit i sobretot la frase final:

    "La pitjor noticia per a mi és que veient com s’han tornat els dos diaris de la capital ningú de l’Sport i MD hagi pensat que potser seria un bon moment per adreçar el romb i començar a fer periodisme seriós per guanyar tots els lectors que no volem cap dels quatre diaris perquè tots ens semblen ridículs."

    Ja va sent hora que algú s'adoni d'això. Almenys intentar-ho.

    I Calgar, jo també penso que tot plegat és un reflex de la societat, però crec que amb iniciativa i bona voluntat es poden generar noves formes de fer que alimentin recípocrament les ganes d'invertir en continguts de qualitat al mateix temps que es fan augmentar les ganes de consumirlos. De debò penseu que un diari esportiu ben currat i seriós, on per exmple, s'apleguessin els Segurola, Trueba, Maldini, Axel Torres, Besa, etc.... no tindria res a fer amb la competència??
    Jo crec que sí, que tindria molt a fer. Si no és així és que estem perduts.

    ResponElimina
  6. Felicidades Tara, una entrada enorme, argumentada y llenísima de razón. Si ya se te indigestó la portada esa, hoy que sale Shaquira a toda plana habrás reventado.

    Pero toda la culpa la tienes tú. ¡¡¡ Pararte a hojear el Sport !!! Seguro que habrá la gaceta de la facultad que tendrá más estilo y cordura.

    Hace un tiempo hice una entrada similar denunciando lo mismo. Pero la culpa la tienen todos aquellos que se gastan un euro en comprar panfletos (de de lo mismo cual sea) con la de cosas que se pueden hacer.

    Respecto a tu opinión sobre un diario deportivo con gente de calidad, Sportyou quiso hacer algo parecido y el resultado es calamitoso. Hoy los periodistas sólo tienen dos mandatos éticos, lo que diga el amo del periódico y lo que venda más, con independencia de sus trágalas.

    Por cierto, lo del traductor todo un acierto, funciona muy bien.

    Un saludo desde Todo Real Madrid.

    ResponElimina
  7. Blancodoble! Gracias por pasarte. Tiens toda la razón que no habría ni que pararse a hojear esos periodicuchos.

    La verdad es que rarísimamente los compro pero reconozco que "consumo" su información digital cada día. Probablemente porque por su magnitud son los que pueden ofrecer las información de forma más rápida y amplia, además de acurados servicios a los lectores (partidos al minutos, posibilidad de comentar facil y rapidamente, etc). Sobretodo MARCA, todo sea dicho.

    En cualquier caso, tienes más razón que un santo, tenemos que empezar a cambiar costumbres y actitudes TODOS. Aunque creo que quizás esto pueda estar empezando a suceder, y a eso me refiero en el artículo. Almenos yo detecto más rechazo que nunca a la premsa deportiva por parte de la gente. No sé si eso se está traduciendo en menos ventas, pero quien sabe si será el siguiente paso. Ojalá sea así y se les obligue a cambiar o se genere espacio para nuevas propuestas.

    Sobre sportyou, conocía algo sobre éste medio, aunque pocas veces lo he visitado. Me pasaré más a ver qué tal.

    Por cierto, no está mal el traductor, aunque lo cierto es que fácilmente encontraras alguna frase o palabra un poco "rara" o cambiada de género. Pero supongo que traducir más acuradamente que eso en décimas de segundo debe de ser imposible, incluso para google jeje

    Saludos!!!

    ResponElimina