Crònica d'una mort anunciada

Puyol va cedir els honors a Xavi a l'hora d'aixecar el trofeu

No hi va haver partit, ni final. El Barça es va adjudicar l'últim trofeu de la temporada per incompareixença del rival. I així es va decidir aquesta final incrustada amb calçador en una setman del calendari FIFA en què tots els campionats europeus han finalitzat i les seleccions nacionals ja s'estan posant a to cara l'Eurocopa i la classificatòria pel mundial.

No, exagero, en realitat l'Athletic de Bilbao sí es va presentar a la seva cita amb l'història (fa 25 anys que no guanyen un títol!), el que va passar va ser que el Barça va acaparar des de bon principi el domini i en 25 minuts  va sentenciar una final que ja quedava vista per sentència.

Escac (i mat?) al futbol europeu

1. Introducció
2. La crisi entra de ple al futbol europeu 
3. Els clubs espanyols també tenen greus problemes
4. Creixement de les despeses fora de control 5. Futur incert

Futur incert pel futbol europeu

1. Introducció

La crisi econòmica global que va esclatar al 2008 ha entrat de ple en el panorama futbolístic. Els grans clubs europeus (i els no tan grans) porten molts anys gastant i endeutant-se per damunt dels seus ingressos i capacitat. Els bancs i la societat en general ho permetien. Però ara la situació ha canviat i els clubs ja no troben l’emparament i la protecció que abans trobaven a les grans entitats financeres i l’administració. A més, degut al context de crisi, cada cop s’estableixen més directrius de control i amenaces sobre els clubs endeutats. Així és com varis equips de primera i segona divisió de la lliga espanyola s’han vist abocats a adherir-se a la Llei Concursal i presentar concurs d’acreedors.

El resultat de tot plegat és que la majoria de clubs europeus estan experimentant un retrocés econòmic important. Ja no és fàcil trobar patrocinadors, aquí a Espanya tenim varis equips com el València o el Villarreal que ni tan sols n’han pogut trobar per a la temporada 2011/2012. Les inversions en fitxatges minven i els sous s’estanquen; així com les inversions en infraestructures.

Marc Vinyals: “L’objectiu és que arribin més Riveroles”

El Barça avui dia és un model de cantera. A l’esglaó més baix del futbol base blaugrana hi ha la FCB Escola, on el Marc Vinyals entrena els equips “Villa” del benjamí i “Pedro” de l’aleví. I és que tots els equips de la FCB Escola tenen noms de jugadors del primer equip, amb el qual s’enmirallen i al qual aspiren a arribar els prop de 300 nens i nenes que formen part de l’Escola

Marc Vinyals (primer per l'esquerre) i altres tècnics de la FCBEscola

El Barça és avui dia admirat a tot el món pel seu model basat en la Masia. Quin és el secret perquè contínuament sorgeixin tants i tan bons jugadors pel primer equip?

Una de les coses més positives que té el club és que el Barça té un model.

Gràcies i fins aviat Pep!

"Apreteu-vos el cinturó..."

Sovint passa que els genis reaccionen de forma diferent a la resta dels mortals, contradient el sentit comú, que és el menys comú dels sentits.

Ningú esperava que Guardiola abandonés el Barça al acabar aquesta temporada. Molts estàvem convençuts que una cinquena temporada estava assegurada, i que en qualsevol cas quedaria per veure si hi hauria una sisena. Però Guardiola és un geni pel bo i pel dolent i aquesta vegada ens ha sorprès a tots ( aficionats, jugadors, família i bona part de la junta directiva inclosos) amb una decisió que posa punt i apart (no m'atreveixo a dir "i final") a la seva brillant etapa com a entrenador blaugrana.

Ara fa poc menys de 4 anys agafava el micròfon i espetava al Camp Nou davant 100.00 persones "apreteu-vos el cinturó perquè ens divertirem, prometo donar-ho tot i persistir". Molts títols, nits d'alegria (també algunes de pena), partits memorables, lliçons de futbol i saber estar després; en la roda de premsa del 27 d'Abril de 2012, en canvi, Guardiola assegurava públicament que es veia "sense energia per seguir" i "incapaç per donar de mi el que aquest càrrec necessita".

El dia temut per tot el barcelonisme ha arribat i ara només queda agrair eternament a aquest home nascut a Santpedor tot el que ha donat i sacrificat pel club del nostre cor. Gràcies a Guardiola hem pogut gaudir d'un dels millors equips que mai han practicat l'esport rei, hem pogut celebrar títols amb una regularitat mai vista a la nostra història, hem pogut gaudir del futbol més complex, atrevit, estètic i innovador que molts recordin, hem pogut esclatar d'eufòria amb partits històrics i hem pogut també enorgullir-nos com mai d'un model de club envejat per tot el món futbolístic. Per damunt de totes aquestes fites, però, destaca el canvi en la mentalitat dels seguidors blaugrana que gràcies a aquest equip està començant a tindre lloc. No es recorda al Camp Nou una reacció del públic com la de dimarts passat després de perdre en 3 dies els títols pels quals s'havia lluitat tot l'any. Tot això a més, ho ha aconseguit el "noi" de Santpedor projectant una imatge encomiable del club, basada en el respecte al propi club i als rivals i en l'estima més sincera al club que porta al cor des de sempre.

Als culés només ens queda desitjar-li tota la sort del món en els seus nous projectes, donar-li les gràcies més sinceres per la seva dedicació i els seus triomfs al capdavant del club que estimem ... i pregar-li que tard o d'hora torni al Barça per seguir-lo fent més i més gran.

Gràcies Pep!