Sorteig, conspiracions i autoafirmació

Alçar-la de nou només depèn del Barça

I per què no? Han tornat Abidal i Tito; impossible trobar un moment més adequat per escriure de nou al blog.

Torno amb ganes d'escriure i amb ganes, sobretot, d'aixecar els ànimcs. El sorteig de semifinals de la Champions encara cueja i les reaccions del bàndol culé m'han deixat bocabadat. Qui més qui menys tenia últim el Bayern a la seva llista de preferències per l'avantsala de la final de Wembley, però d'aquí a les reaccions apocalíptiques de bona part de la culerada hi ha un món.

Per començar, cal tirar sorra sobre les teories conspiratòries. No pot ser que visquem la vida i el futbol com si el món anés en contra nostre. Boles calentes, vibratòries, sorteig teledirigit ... au va, em costa imaginar l'interès real de la UEFA o la FIFA per a què uns o altres equips passin de fase. Alguns direu que els interessos van en funció del màrqueting, d'hipotètiques audiències, països, etc. Us diré que en els últims anys ens hem  fet un tip de sentir la mateixa cançoneta cada any quan arribàven els sortejos de les eliminatòries, sempre amb el victimisme per bandera. La veritat és que una vegada i una altre, la realitat -és a dir el campió i finalista- s'ha encarregat de despedaçar conspiracions i teories malignes. L'any passat, sense anar més lluny,  tothom tenia clarissim que la "mà negre" que tot ho regula de Keynes la FIFA i la UEFA ens encaminava a una inevitable final Barça - Madrid. Què va passar? Bayern i Chelsea. I abans de concloure l'incís, dir que aquest és igualment aplicable al tema arbitral. És òbvi que s'han de millorar els arbitratges -aplicant tecnologia ja- i les designacions, no obstant, les acusacions d'arbitratges teledirigits queden totalment fora de lloc quan mirem la competició des de una perspectiva general i no concreta.

Anem amb el Bayern. És cert, ningú el volia, però de veritat és tan terrible? Sí. A la Bundesliga han literalment esclafat els seus rivals fins aconseguir la lliga amb -record- sis jornades d'antel·lació, es troben immersos en semifinals de Copa -davant el Werder Bremen aquesta setmana-, i en el camí a semifinals de Champions han firmat autèntiques exhibicions futbolístiques. Tot i les baixes de Kroos i Badstuber per lesió i Madzukick el primer partit per sanció, els alemanys compten amb un equip plagat de primeres espases, que ha millorat molt en totes les línies del camp respecte l'enfrontament amb els culers del 2009. Molt bé, realment el panorama és desalentador -Guardiola tindrà molt complicat millorar aquests registres-, però nosaltres també tenim unes credencials. La lliga, si bé no està guanyada matemàticament, la tenim sentenciada des de desembre passat. A la Copa del Rei només el millor Madrid va ser capaç de tumbar-nos a les semifinals. A la Champions hem firmat males actuacions a San Siro i a casa contra el PSG, però també 

L'ambient previ a la remuntada es repetirà contra el Bayern

recitals com la remuntada al Milan. En realitat, doncs, les situacions d'ambdós equips són molt equiparables, quasi idèntiques. El que sí és cert és que els alemanys es troben en un estat de forma formidable, demostrat els últims partits  que han jugat -4 a 0 amb els suplents a la lliga ahir dissabte i el contundent 0 a 2 a la Juve del dimecres pasat-. El Barça, en canvi, segueix mostrant la imatge irregular que va encetar en el malaurat enfrontament a Milà. No obstant, hi ha indicis que apunten al retorn del millor Barça. Primer i més importnat: Messi estarà al 100% per la ronda contra el Bayern, no només en quant a la lesió sinó en quant a òptim estat de forma després d'haver descansat quasi dues setmanes. En segon lloc: l'afició tornarà a ser la de la remuntada. Contra el PSG els primers a no donar la talla van ser els aficionats, freds abans del partit i embriagats pel joc de l'equip durant el desenvolupament d'aquest; contra el Bayern, en canvi, tornarem amb total seguretat al nivell d'excitació que va empènyer els jugadors -reconegut per ells- a lluitar cada pilota com si fós la última contra el Milan. Per últim: temps i descans. La plantilla vé de unes setmanes intenses, amb calendari atapeït i compromisos internacionals. No obstant, de cara al Bayern, l'equip haurà tingut temps de descansar, posar-se a to i alguns dels lesionats recuperar-se adequadament. Tan és així que avui gent com Iniesta, Messi o Alba ni tan sols viatgen a Saragossa obeïnt un pla de preparació per les semifinals.

I què collons, que els nostres jugadors no han de demostrar res, si juguen com ells saben de favorit només ni ha un i juga a tocar de la Diagonal. Camí a Wembley amb el cap ben alt!