El Barça que es pot entreveure

Entre el Barça blanc o negre que alguns veuen hi ha un  àmpli espectre de grisos

Ha passat una setmana des que el Bayern de Munic va obligar la culerada a fer un aterratge d’emergència. Forçós descens, i dolorós, per aquells que portàvem cinc anys instal·lats en un somni fet realitat. No corren bons temps pel romanticisme a Can Barça. Ens han expulsat del paradís on creiem ser instal·lats a perpetuïtat i ara no només hem hagut de tornar a la crua realitat sinó que alguns es pensen o ens volen fer creure que hem anat a parar directament a les brases de l’infern.

Sorteig, conspiracions i autoafirmació

Alçar-la de nou només depèn del Barça

I per què no? Han tornat Abidal i Tito; impossible trobar un moment més adequat per escriure de nou al blog.

Torno amb ganes d'escriure i amb ganes, sobretot, d'aixecar els ànimcs. El sorteig de semifinals de la Champions encara cueja i les reaccions del bàndol culé m'han deixat bocabadat. Qui més qui menys tenia últim el Bayern a la seva llista de preferències per l'avantsala de la final de Wembley, però d'aquí a les reaccions apocalíptiques de bona part de la culerada hi ha un món.